Novembre és el mes de la reivindicació per denunciar i combatre la violència contra la dona, el mes on logotips de marques, empreses i administracions públiques es tenyeixen de color lila i sembla que amb això ja és suficient. 

Sembla que aquestes violències tan sols existeixen aquest mes i, si ens apureu, únicament el 25N. Sembla que se'ns regalin o concedeixin un parell dies l'any per reivindicar-nos. I un dels àmbits on això queda palès, i els ajuntaments desemmascarats, és en la programació cultural. 

Resulta que una obra de teatre amb perspectiva feminista –de fet, totes les obres haurien de començar a ser-ho– i que tracta sobre la violència de gènere només es pot programar al voltant del 25N o aquella mateixa data. Es dona la circumstància, a més, que moltes vegades la contractació d'aquesta obra no es negocia amb les regidories de Cultura, sinó amb les d'Igualtat. Què no parlem igualment de cultura? Estem realment conscienciades? Sabem què suposa això? 

Si existeix el dia per a la eliminació de la violència contra la dona és perquè aquesta xacra es repeteix CADA DIA DE L'ANY i és necessari erradicar-la, no? Aleshores, per què aquestes propostes culturals sembla que no existeixin durant la resta de mesos i dies de l'any? Per què són excloses de la cartellera? Qui escull i determina la programació anual?

L'art ens pot fer desconnectar del dia a dia. A més de fer-nos riure, plorar i emocionar-nos, també serveix per aprendre, per reflexionar i per connectar amb nosaltres, amb l'entorn i amb el món. Per tant, valorem-lo com cal i oferim-li tots els espais possibles.

Ja és hora de passar a l'acció real i no només cedir i donar visibilitat a aquestes violències en dates concretes. Toca apostar per una cultura feminista, plural i popular tot l'any.