Les eleccions del passat 27 de setembre al Parlament de Catalunya van configurar una realitat inèdita: hi havia per primer cop una majoria absoluta de diputats i diputades independentistes, 62 de Junts pel Sí i 10 de les CUP, que s'havien presentat a les eleccions amb programes on l'assoliment de la independència de Catalunya era un objectiu de primer ordre. Aquesta majoria es va reflectir pocs dies després de la constitució del nou parlament, en aprovar-se per 72 vots a favor l'anomenada “Declaració de ruptura”. El següent pas havia de ser la investidura del President de la Generalitat i la formació d'un nou govern que comencés el procés de desconnexió de l'estat espanyol.

Han passat més de tres mesos des del 27S i res d'això s'ha produït. En el debat d'investidura, Artur Mas, el candidat de JxSí, va comptar amb els 62 vots a favor del seu grup parlamentari. L'altre grup independentista hi va votar en contra en dues ocasions, resultant per tant insuficients els 62 vots.  Després d'això es van engegar llargues setmanes de negociacions entre JxSí i les CUP que van resultar en una proposta d'acord de JxSí que recollia moltes de les demandes de les CUP.  Tot just fa dos dies, l'assemblea de les CUP, amb unes tres mil tres-centes persones acreditades, havia de pronunciar-se sobre l'acceptació o no de la proposta i per tant sobre la investidura o no d'Artur Mas. El resultat fou totalment inesperat: empat a 1515. Com que no hi havia previst un sistema de desempat, l'assemblea no va concretar cap decisió.

Alguns diran que això és el joc de la democràcia, i que la responsabilitat d'aquesta situació d'atzucac és de JxSí per no haver obtingut una majoria prou àmplia per garantir la investidura del seu candidat. D'altres diran que ens trobem en una situació inversemblant en què la decisió de 1515 persones està impossibilitant que s'iniciï un camí que quasi dos milions de persones van triar el 27S. Podríem demanar l'opinió d'aquests quasi dos milions de votants independentistes, i aquí una cosa és segura: no hi hauria empat.

Quan llegiu aquestes línies, la situació ja haurà evolucionat. Potser ja tindrem President. O potser tindrem data per unes noves eleccions. Sigui com sigui, totes les persones que creiem en la independència com a camí per a construir un país millor i més just tenim l'obligació de perseverar en l'intent, sense defallir, perquè ja sabíem que no seria fàcil. Però serà, si així ho decidim una majoria de catalans i catalanes.