Publicat el 15 d'abril de 202415.04.2024

×  
Acte de Reparació jurídica de les víctimes de la repressió franquista d'Alella Acte de Reparació jurídica de les víctimes de la repressió franquista d'Alella
Alella va retre homenatge i va fer justicia a 45 veïns i veïnes d'Alella, persones nascudes o que van viure al municipi, que van ser processades i condemnades pel règim franquista, amb un acte de reparació i restitució jurídica de les víctimes de judicis sumaríssims i sentències franquistes celebrat el 12 d'abril de 2024 a l'Espai d'Arts Escèniques Casal d'Alella, en el marc dels actes de commemoració de 93è aniversari de la proclamació de la Segona República.
En un acte molt emotiu, conduït per l'alellenca Anna Alfaro, es va fer lliurament a alguns dels familiars dels documents que anul·len de manera oficial els judicis sumaríssims i les sentències franquistes. L'acte es va iniciar amb un parlament del 3r tinent d'alcalde, Cristóbal Zueras, en el qual va animar la ciutadania i entitats i col·lectius a col·laborar amb l'Ajuntament en la recuperació de la memòria democràtica del poble. 
Seguidament, va intervenir el director general de la Memòria Democràtica de la Generalitat, Alfons Aragoneses, que va recordar que les polítiques de recuperació de la memòria democràtica es basa en quatre principis del dret internacional "la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició". Aragoneses va agrair el treball de les entitats, com Cerquem les Arrels, per donar a conèixer les víctimes del franquisme i va insistir que a més del deure de conèixer, les institucions democràtiques tenen l'obligació del deure de reconeixement d'aquesta injustícia per intentar reparar les víctimes i els seus familiars.
A continuació, d'historiador i documentalista alellenc Ramon Anglada, membre de Cerquem les Arrels, va fer una pinzellada d'alguns dels processos o sentències i actes de repressió que van patir els veïns i veïnes d'Alella. L'historiador va destacar la repressió que durant anys van patir moltes dones d'Alella que eren familiars de represariats, obligades a netejar l'església i els carrers del poble, també com s'obligava a anar a l'ofici diari als treballadors del camp, com es marcava la manera de vestir a les dates assenyalades o es restringia l'accés als menjadors socials als infants de mares solteres. Anglada va remarcar l'extrema violència de la secció local de la Falange i l'ocupació que va fer de l'espai públic. En la seva intervenció va recordar alguns veïns i veïnes represaliats que no formen part de la llista perquè no van ser processats. 
Seguidament, es va fer el lliurament dels certificats de reparació jurídica als familiars presents a la sala, recordant cadascun dels noms de la llista i la pena a la qual van ser condemnats. 
En representació de totes les famílies va prendre la paraula Mariona Castellví, neta del represaliat Antoni Vidal, que va agrair a l'Ajuntament l'organització de l'acte de reconeixement i l'entitat Cerquem les Arrels la seva bona tasca i el paper imprescindible per recuperar i dignificar la història de les famílies que van patir la represió de les víctimes del franquisme a Alella. "Cada família sap el patiment i les vivències viscudes, el dolor, els silencis i l'empremta que ha deixat a les generacions posteriors", va dir la Mariona que es va mostrar molt emocionada de poder participar en aquest acte, al costat del seu pare, i recordar el seu avi i sobretot el patiment de la seva àvia i dels fills i el van haver de patir per ser una família "roja" durant els anys del franquisme.
L'alcalde d'Alella, Marc Almendro, va concloure l'acte recordant que "el dany que totes aquestes persones que van viure durant la guerra i els anys que van venir després és vostre i és nostre". Aquest acte "fem memòria i fem justícia, però també volem enfortir els fonaments democràtics, la llibertat del poble i del país. "Ens mantenim decididament ferms en la nostra lluita pels drets de les persones i dels pobles en tots aquests valors, però també és imprescindible reparar el mal, cuidar-nos", va dir l'alcalde. 
L'emoció de l'acte es va veure reforçada amb la interpretació del Cant dels Ocells pels alumnes de l'escola Ressò.

La petició de nul·litat va ser impulsada per l'Ajuntament d'Alella a través d'un decret d'alcaldia, signat el passat mes de juny de 2019, en què s'acorda “aprovar la sol·licitud al Departament de Justícia de l'emissió de sengles document oficial de reparació jurídica de les víctimes del franquisme nascudes o residents a Alella que consten a la llista elaborada per l'Arxiu Nacional de Catalunya, per tal de deixar constància de la nul·litat d'aquestes sentències i resolucions, emanades d'uns tribunals il·legals, acabant amb els efectes legals que hagin pogut tenir i amb la voluntat de contribuir a la seva reparació simbòlica de les víctimes”. 
Els familiars de les persones incloses a la llista de víctimes alellenques que no van assistir a l'acte poden posar-se en contacte amb l'Ajuntament per tal de lliurar-los el document de nul·litat de les sentències, enviant un correu a alella.alcaldia@alella.cat o bé anar directament a l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania.
Veure galeria d'imatges:

 
Més de 66.600 víctimes a tot Catalunya
 
La iniciativa parteix de la Llei 11/2017, de 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, publicada al DOGC núm. 7406, de 6 de juliol de 2017, que declara il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació que van actuar a Catalunya a partir de l'abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just. En conseqüència, es dedueix la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda, de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.
El Departament de Justícia emet un document oficial de reparació jurídica de les 66.643 víctimes del franquisme i 15 persones jurídiques (segons la darrera actualització) que consten a la llista elaborada per l'Arxiu Nacional de Catalunya a qui ho sol·liciti, per tal de deixar constància de la nul·litat d'aquestes sentències i resolucions, emanades d'uns tribunals il·legals. Qualsevol persona pot sol·licitar el document per internet, telefònicament a través del 012, o presencialment a les oficines d'atenció ciutadana i serveis territorials de la Generalitat de Catalunya. Més informació en aquest enllaç.
 
1. ABELLA OROMI  José
2. AMADO COBISA José
3. AYMAR VILARROSAL Antonio
4. AYMAR VILLALTA Simón
5. BASAS TRIAS José
6. BERNADAS BOSCH Ricardo
7. CAJIGOS VIUDAS Manuel
8. CAMPMAJÓ BERNAUS Jaime
9. CAMPMAJOR RABASA Lorenzo
10. CANO RUBIO Querubina
11. DURAN PLANAS Juan
12. ESPALLARGAS ADÁN Juan Ramón
13. EXPÓSITO SERRADELL José
14. FERRAN OLIVERAS José
15. FIBLA SANCHO Agustín
16. FORTUÑO MAGRIÑÀ José
17. GALVANY OLIVERAS Juan
18. GASCÓN MASSÓ Mario
19. GUTIÉRREZ LÓPEZ Juan
20. JUAN PARELLADA Jaime
21. MARTORI CIRERA Jaime
22. MARTORI PARERA Juan
23. MAYOLAS BARBANY Antonio
24. MICHEL BALLÚS Antonio
25. MICHEL BALLÚS María
26. MUNTADAS DUCTAYÀ Mariano
27. OLIVERAS PAYTUBÍ  Nonito
28. PARÉ NIUBÓ Juan
29. PERICH GUÀRDIA Melchor
30. PIJOAN VENTEJO Vicente
31. PUIG CHARAGAY Jaime
32. PUIG GODÀS José
33. PUIG XARAGAY Enrique
34. PUJADAS NIRELL Antonio
35. SABATÉ DUCTUYAT Cayetano
36. SABATÉ DUCTUYAT José
37. SOLER REVERTER Lorenzo
38. SORIANO HERRERO Bernardo
39. SUÑÉ MACIÀ Arturo
40. SUÑÉ PINILLA Arturo
41. VALLS BERNADAS José
42. VENTURA GUILLÉN Ricardo
43. VENTURA SAU Ramón
44. VIDAL VENTURA Antonio
45. VILA GONZÁLEZ Jacinto
Circuit anul·lació sentències franquistes